Joan Manuel Serrat, amb les mans sobre el seu amic Alejandro, a la porta de l’església de Viana cap al 1957. |
L’ESTIU DE LA MEVA VIDA
Joan Manuel Serrat: “Viana va passar de ser el lloc on m’envien al lloc on jo vull anar”
Des de Menorca, el Noi del Poble-sec ens parla de la localitat navarresa on està enterrat Cèsar Borja
CRISTINA ROS Palma ACTUALITZADA EL 28/08/2016 00:00
Té tants bons records dels seus estius del final de la infantesa i de l’adolescència que no s’està de dir: “Per a mi, Viana és el meu poble”. Qui parla és Joan Manuel Serrat, el Noi del Poble-sec segons la seva biografia i algunes de les seves cançons més celebrades, tot i que hi ha una part de la seva vida, més desconeguda, temporada estival, que li va deixar una forta empremta que encara avui conserva i es cuida de mantenir viva.
Serrat, des de Menorca, ens parla de Viana, la localitat navarresa on està enterrat Cèsar Borja. A la porta de l’església el cantautor es va fotografiar amb el seu amic Alejandro, quan tenien uns 13 anys. És una foto que té un lloc especial al seu arxiu i que ens fa arribar per deixar testimoni d’un lloc i unes d’amistats, amb qui els lligams s’han enfortit amb el pas del temps.
Parla dels estius del 1956 i el 1957 i posteriors. “Els pares no sabien què fotre amb mi a Barcelona quan acabava el curs. D’una manera generosa per la seva part, volien que canviés d’aires, que estiuegés, així que des que tenia 13 anys fins que em vaig matricular a la universitat m’enviaven cada estiu a Viana, a casa d’unes amigues de la meva mare que en temps de la guerra estaven a Barcelona i que en acabar el conflicte havien tornat al seu poble”, explica Joan Manuel Serrat.
“A Viana vaig trobar unes persones que eren meravelloses amb mi, un entorn rural i forestal que per a un noi d’un barri urbà com jo era un descobriment increïble. Vaig aprendre a caçar ocells amb ceps i a pescar truites amb forquilles. Em va acollir una colla de nois i noies amb una mentalitat molt diferent de la que jo coneixia, i sobretot em vaig trobar amb unes persones amb una categoria humana tan extraordinària que s’han convertit en amics per a tota la vida”, confessa.
Quasi 60 anys després, el desembre del 2014 Joan Manuel Serrat va ser nomenat fill adoptiu de Viana, i el parc on solia jugar de jove porta avui el nom del cantautor català. “Jo sóc de Viana. Ho dic perquè m’hi sento, de Viana. Des d’aquells estius de la segona meitat dels anys 50 en endavant, no he deixat mai d’anar-hi. Quan vaig poder, m’hi vaig comprar una casa, on m’instal·lo quan puc per gaudir dels amics de tota la vida i d’aquest lloc que m’ha regalat experiències tan meravelloses. Tenia només 12 o 13 anys el primer estiu, però aquelles vivències i la vida senzilla del poble em van captivar i han marcat les meves relacions posteriors. En un no res, Viana va passar de ser el lloc on m’envien els pares al lloc on jo vull anar”.
http://www.ara.cat/estiu/Joan-Manuel-Serrat-cantautor_0_1640236079.html
No hay comentarios.:
Publicar un comentario